La primera edició de la Volta a Peu es va celebrar en 1924. Anys abans, en 1907, es va córrer la València-Massamagrell- València, que podem considerar com la primera carrera a peu amb caràcter oficial: jutges, dorsals, trofeus, anuncis en premsa, resultats, i curiosament i agradablement un gran reportatge fotogràfic en una revista editada a Catalunya, amb foto en portada.
El Diari Mercantil Valencià està en l’origen de la Volta a Peu. La redacció d’esports d’aquest periòdic va llegir molt bé els nous temps i va apostar per una carrera en la qual poguessin prendre part el major nombre de persones. Entre 1924 i 1930 aquesta carrera concitó un entusiasme enorme. Les persones que van prendre part en aquelles edicions han deixat per escrit i oralment testimoniatges d’una càrrega afectiva enorme. Aquells atletes van ser els pioners.
El llebrer de Caudete
Acabada la Guerra Civil i amb una repressió brutal sobre tots aquells esportistes que havien defensat els valors republicans, la Volta a Peu va passar de ser una carrera amb més de 500 participants a menys d’un centenar, i en algunes edicions no més d’una vintena de corredors. Es va canviar el nom i es va denominar Volta Pedestre a València per eliminar tot vestigi de paraula valenciana. El gana, les malalties, el desinterès dels mitjans de comunicació, la falta d’una política esportiva des de les institucions valencianes i nacionals van fer d’aquesta carrera un trist record. En els anys 40 i 50 el diari Llevant es va encarregar de la seva celebració amb molt escassos mitjans. De tots aquests anys cal rescatar de l’oblit al guanyador de l’edició de 1950: Antonio Amorós, el llebrer de Caudete. Un home que va ser subcampió d’Europa Universitari i que va brillar en els campionats d’Europa de cross.
La primera Volta a Peu femenina
L’arribada de milers de turistes en la dècada dels 60 va afavorir diversos aspectes de la pràctica esportiva. Un d’ells va ser la incorporació de les xiquetes i les joves a l’esport, i en aquest cas a l’atletisme. Al desembre de 1965 es va córrer la primera edició femenina, guanyada per Josefa Benedito Escorihuela. Van prendre part deu xiques procedents dels clubs Medina, Institut Sant Vicent Ferrer, Bayren de Gandia i l’Associació Atlètica Pentathlon.
La Societat Esportiva Correcaminos
En la dècada dels 70 només es va disputar una edició, en 1979 amb milers de persones corrent i una organització que es va veure desbordada. Era el principi del canvi. A partir de 1983 és la Societat Esportiva Correcaminos l’encarregada de mantenir viva una carrera especial. Una carrera en la qual han participat milers i milers d’escolars. Una carrera iniciàtica. Una carrera que ha fet moltíssim per que l’activitat física formi part dels hàbits de milers de persones. Les dècades dels 80 i 90 del segle XX han estat l’edat daurada de la Volta a Peu.
Solament una carrera a València posseeix el mateix atractiu que la Volta, i aquesta és la Sant Silvestre. Dues proves divertides, familiars, lúdiques, fantàstiques i que han obert el solc per on avui transcorren moltes altres carreres.
Una carrera iniciàtica
Els huit quilòmetres d’aquesta carrera són una invitació a preparar-se, a compartir alguna cosa que molt poques carreres al món poden oferir: vas a sortir de l’Albereda de València i la meta estarà en aquesta Albereda. Fa molts anys, més d’un segle, allí en aquest punt, ja es van celebrar carreres, i en 1929 la Volta a Peu a València, segons el diari francès l’Équipe, estava entre les millors d’Europa, aquest any els tres primers van ser atletes franceses.
Per tot això, per tot el que suposa córrer la mare de totes les carreres, per ser una carrera que obri el camí a la pràctica del més noble dels esports, hem de seguir escrivint, i tu lector, nous capítols. València ben val una Volta a Peu.